Les teories lingüístiques: una anàlisi des de l'altra banda

Les teories lingüístiques sobre ensenyament de llengües gairebé sempre les analitzen professors o psicòlegs, per això em sembla molt interessant que nosaltres reflexionem sobre aquest mateix tema però des de la perspectiva oposada: l'aprenent. Trob que seria interessant que la gent que es dedica a l'ensenyament de llengües com a camp d'estudi ho tengués en compte.

Pel que fa a la meva experiència personal com a aprenent de llengües em sembla que sempre he estat víctima del mètode tradicional: gramàtica, gramàtica i més gramàtica! Tot i això he de dir que no m'ha anat gens malament, de fet amb l'anglès m'ha anat molt bé, però no m'hi ha anat gens amb l'alemany... Supòs que l'èxit de l'aprenentatge depèn més d'altres qüestions (com per exemple l'interès de l'alumne) que no del mètode emprat.

Crec que sempre m'han fet classe amb el mètode tradicional perquè sempre ens ensenyaven gramàtica i de tant en tant llistes de vocabulari que s'havien d'aprendre (hi havia una professora d'alemany que ens feia aprendre 10 paraules noves cada dia de classe, que eren 4 a la setmana!).
Tot i això, a les classes d'anglès de vegades també feiem diàlegs, però eren estructures molt marcades, per tant diria que corresponen a l'estructuralisme. Recordo que no m'agradava gens fer aquests diàlegs perquè em feien sentir estúpida: quina gràcia tenia repetir o llegir el que un altre havia escrit? No ho entenia! Tu sorties allà i repeties amb el teu company el mateix diàleg que les altres 15 parelles de la classe ja havien fet abans. Tornaves a demanar per enèssima vegada com s'arriba a tal adreça i quina hora és... I el més impressionant de tot era que el professor et deia "molt bé, ho has fet molt bé!" I jo pensava "i com vols que ho faci malament? si m'he après el diàleg de memòria! Si m'ho haguessin ensenyat en xinès també ho sabria dir!"


Doncs res, que tot i que actualment el mètode tradicional està una mica "mal vist" a mi em sembla que funciona prou bé, sobretot si li afegeixes alguns complements pràctics que facilitin l'assimilació de la gramàtica. Pel que fa a les altres teories no en tenc gaire experiència i la poca que tenc, com heu vist, no és gaire bona... Creieu que realment funciona el mètode tradicional? O trobeu que s'ha de modernitzar tot i canviar radicalment la manera d'entendre l'ensenyament de llengües?

un descuit de la setmana passada...

En realitat més que de la setmana passada és de l'altra, però vaja, la qüestió és que no vaig dir res sobre les llengües apreses fora de l'aula. La veritat és que jo, el que es diu aprendre, no n'he apresa cap, fora de l'aula. Ara, el que sí puc dir és que adquirit uns nivells mínims de comprensió del francès.

Des que vaig néixer, cada estiu el passo a un poblet petitó de Mallorca que es diu Sant Elm (http://www.mallorcaweb.com/reportatges/pobles/sant-elm/). En aquella zona de Mallorca hi va haver un moviment migratori important cap a França i, anys després, de retorn cap a Mallorca. Les restes d'aquella migració fan que una part considerable de la població actual siguin jubilats francesos i que a l'estiu venguin molts francesos de vacances en aquella zona. A més, jo també tenc una petita part de la meva família d'origen francès per aquest mateix motiu.

Tot això (i també el fet que monpares saben francès) ha fet que cada estiu durant 21 anys hagi estat exposada al francès sobretot oral, però també escrit. Els suposats beneficis d'aquest contacte són que sóc capaç d'entendre mínimament algú que parli en francès. Dic suposats perquè el meu coneixement lingüístic em fa dubtar si el fet que jo pugui entendre un francès es dóna gràcies al meu contacte amb aquesta llengua o bé la seva semblança amb el català.

Vosaltres que creieu? Haver estat 21 anys sentint i intentant entendre converses en francès, però sense participar-hi mai, pot fer que augmenti el coneixement d'una llengua?