altra vegada més teories... però ara psicològiques!!!

(La meva habitació, sota els efectes de la migranya i el sumatriptan )

Les classes en què vam parlar sobre les teories psicològiques em van recordar (agradablement) les de filosofia de l'institut. Tot es tracta de ficar-te dins la pell d'un altre i ser capaç d'entendre alguna cosa (la vida en la filosofia i l'ensenyament de llengües en les teories lingüístiques) des d'aquest altre punt de vista. De fet, totes les teories no són més que una manera diferent de veure la mateixa cosa. Clar que, una cosa és dir-ho (amb un intent de metàfora guapa) i una altra, més complicada, fer-ho i ser capaç d'entendre tots els punts de vista. Resumint: que em costa pensar quines teories lingüístiques s'amagaven darrera les meves classes d'anglès i alemany.

En general, jo diria que la teoria més present era el conductisme. A qui no lihan fet aprendre de memòria llistes de vocabulari, phrasal verbs, verbs irregulars, les declinacions en llatí, etc.? I per suposat, els errors no eren cap senyal d'aprenentatge, eren faltes i punt. Més ben dit, eren faltes i menys un punt! Que te'l descontaven per cada error i, si el professor era benevolent, només comptava una vegada cada falta tot i que la repetissis unes quantes vegades.

Recordo que em va fer molta gràcia aquell exercici de lectura que vam fer a classe de teoria: El escritor Plot ro. Em va recordar tantíssim a les meves classes d'alemany a l'institut!!! Sempre llegíem textos i contestàvem preguntes per "demostrar que havíem entès el text". Recordo que més d'una vegada els alumnes deiem a la professora que no enteníem el text, que era massa difícil, i el seu argument sempre era "com pot ser que no entengueu el text si contestau bé les preguntes?". La veritat és que és una experiència frustrant veure que coneixes la sintaxi i pots fer correctament els exercicis però que en realitat no entens pràcticament res del que llegeixes... El dia de la classe de teoria em van venir ganes d'enviar-li un mail amb l'exercici...

L'única experiència relacionada amb l'humanisme que he tengut és el concepte de l'aprenentatge cooperatiu. Fer feina en grup, fer exercicis per parelles, ajudar-te entre els companys, poder consensuar les respostes amb el company, etc. Però tot això ho vaig conèixer ja a l'universitat, perquè a l'institut estava pràcticament prohibit això de consultar amb el veí.

Com a aprenent de llengües, les experiències que he tengut amb el cognitivisme no han estat del tot satisfactòries, o sigui que jo diria que em sent més còmoda amb el conductisme i l'humanisme. Coma professora... buff! Se'm fa realment molt difícil imaginar-me preparant classes en base a un model psicològic... Supòs que, com a mínim en un principi, intentaria aplicar la teoria lingüística que em semblés més profitosa per als meus alumnes.

Això és tot per avui. Crec que la migranya produeix brevetat en l'escriptura. Bé, o la migranya o el sumatriptan. Ja demanaré que ho afegeixin al prospecte...