La meva habitació, amb l'agradable música del veí de baix sonant-me ben bé dins l'orella (és aquella música tan variada i tranquil·la que els muermos anti-discoteca com jo anomenem "chumba-chumba").
Em va fer molta gràcia veure que a la tasca 4 havíem de parlar d'horaris, és un gran tema a la Pompeu, més encara a traducció, i més encara entre els estudiants de doble llicenciatura. Jo m'estim més poder fer classe el dematí, sigui del que sigui, de llengües o de qualsevol cosa. Estic convençuda que el dematí tens més energia, més forces, estàs descansat (o com a mínim menys cansat que a les 7 de la tarda) i tot això ajuda a concentrar-te més i entendre millor.
Jo tota la vida havia anat a classe només el dematí. Tota la vida fins a segon de carrera... A segon va tocar fer horari només de tarda: de 14h a 19h o 20h, més o menys. Va ser un infern. De cop em van girar cap per avall la meva rutina diària de tota la vida... Al matí em costava molt posar-me a fer feina i a la tarda m'adormia irremeiablement a les classes. No perquè no m'agradessin, però és que les 14h per mi és (acceptem-ho, ERA) hora de començar a fer el dinar i les 15h era l'hora més habitual per dinar. I llavors va resultar que a l'hora de dinar tenia classe, per tant havia de dinar abans, però molt abans. Em va costar bastant acostumar-m'hi. Resumint: tenc ben comprovat que anar a classe mentre fas la digestió no sol ser gaire productiu.
Tot i això, un horari "comprimit" només de tarda tampoc em sembla tan horrorós, el que realment no crec que agradi a ningú són aquest horaris tan "originals" de fer 2 hores al matí, 1 hora buida, una hora i mitja a l'hora de dinar (perquè sempre tens classe a l'hora de dinar), dues hores més buides, etc. Total, que arribes a la facultat a les 9, te'n vas a les 20:30 i has fet tres o quatre classes. De fet, recordo que l'any passat quan la doctora em va dir que tenia migranya, un dels primers consells va ser "segueix un horari estable, fes-te una rutina diària". Em va costar no posar-me a riure... Com podia fer un horari estable si un dia sortia a les 15 i l'altre havia de dinar a les 12 perquè tenia classe tot seguit de la 13 a les 19? Vaja, que tot i la meva absoluta preferència matinera, el més bàsic és que sigui un horari continu.
Ja sé que els horaris de la Pompeu són així per falta de professors, però per reivindicar que no quedi:
REIVINDIC UNS HORARIS NORMALS!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'afegeixo a la teva reivindicació Xesca!!!
Jo també penso que la millor hora per fer classe és al matí (sigui de llengües o de matemàtiques), quan estàs ben despert i amb tot un dia per endavant! Ara bé, si això no és possible i s'han de fer per la tarda, sempre t'hi pots acostumar... mentre sigui un horari continuat, una rutina com dius tu!
El que no em sembla gens recomenable és estar pendent tot el dia de fer classes. Penso que les hores en buit que tens entre una classe i una altra també cansen i al final et dóna la sensació que per fer 5 hores de classe has estat a la facultat de 9 a
del matí a 2/4 de 9 del vespre... I si a sobre després has d'anar a classes de llengües pot acabar sent esgotador... és inevitable quedar-te adormit i si no ho fas has de fer un esforç enorme per mantenir-te amb els ulls ben oberts... smpre es diu que és difícil de fer dues coses alhora, així que si estàs pendent que no se't tanquin els ulls no pots estar pendent de la classe, la teva atenció es desvia i al final resulten unes hores perdudes i uns diners malgastats! ho dic per experiència pròpia...
Decimos en México que a todos nos acostumbramos excepto a no dormir, jejeje.
Publica un comentari a l'entrada